APUNTS DE L'ACAM

Salat, l'estany-

"Els avis consultats ho diuen, encara, de la part final del barranc del mateix nom, just per on aboca el seu curs a la mar. Allí, l'areny de la platja forma una duna d'alçada suficient per a actuar de barrera i formar una petita depressió. Quan les marees de la Mediterrània sobrepugen la barrera sorrenca, omplen la depressió i formen un llac o estany d'aigua salada que, en evaporar-se per filtració del terreny i per l'acció del sol i l'aire, sedimenten una fina capa de sal que cobreix, com una crosta, tota la superfície que corona el xoll d'aigua que s'hi estanca, la qual cosa ha donat lloc a l'adjectivació amb l'específic "salat".

Conten alguns dels nostres informadors que, ja fa molts anys, en una extraordinària marea de migjorn va pujar tant la mar que l'aigua salada va sobrepassar la via i la carretera i inundà un oliverar que hi havia. Asseguren que la salabror de l'aigua va matar molts olivers i un eucaliptus molt gros que hi havia. En la documentació antiga el trobem anomenat simultàniament com a "lonch" i com a "salat" des del començament del segle XV.

Tots dos adjectius i són prou escaients perquè si per causa de l'aigua del mar és salat, per la formació geològica del terreny era de constitució física allargassada, cosa que justificaria l'altre adjectiu. Des del darrer quart del segle passat i sobretot del començament de l'actual centúria trobem una denominació errònia d'aquest indret que ha arrelat força entre la gent més jove i li ha fet mudar el nom, però no pas entre la gent gran. De moment no sabel quan es començà a introduir la confusió, nosaltres la comencem a detectar el 1873 amb motiu de la presència d'un escamot carlí " A las dos de la madrugada de anteayer (25-05-1873) una partida carlista pasó por las cercanías de Botarell dirigiéndose hacia la carretera de Valencia, por cerca el Estany Gelat creyéndose habian pernoctado en Colldejou (La Redención del Pueblo, 28-05-1973). Aquesta notícia del diari reusenc ha de reproduir, sense cap mena de dubte, alguna informació rebuda de gent coneixedora de la contrada, però que de ben segur no devia ser de Mont-roig. Possiblement, si consultéssim algun manual notarial del final de la passada centúria el nom es llegiria en les dues versions.

Nosaltres el tornem a detectar a Cadastre 1919, on trobem escrit "Chelat" en comptes de "Salat", per designar el barranc i el camí, i "Gelat" per designar l'estany. Aquest error, es devia produir per una mala interpretació de l'enllaç fònic entre la nasal palatal "ny" d'estany i l'alveolar sorda de salat entre els funcionaris forasters que van anar arribant a Catalunya després de l'ocupació filipista, els quals, en escoltar les explicacions dels pagesos quan responien a llurs preguntes per la recollida de dades per a la formació dels cadastres, devien entendre "xelat" o "gelat" o "chelat". (...) (Estudi Onomàstic de la Vila i Terme de Mont-roig del Camp, de Ferran Jové i Hortoneda, 1999).